Nova York

L’any 1524, el mariner florentí Giovanni de Verrazano va descobrir el lloc que avui és Manhattan. Per raons estratègiques, els holandesos van escollir l’extrem sud de la illa per instal·lar-hi la que van anomenar Nova Amsterdam. Després, els anglesos van prendre la ciutat i el 1664, aquesta va ser anomenada New York, en homenatge al duc de York, futur rei Jaume II d’Anglaterra. Un segle més tard, New York va ser durant cinc anys, des del 1785 al 1790, la primera capital dels EUA.

Nova York comença el seu desenvolupament a partir del segle XX; la illa de Ellis va ser la porta d’entrada de milions d’immigrants que hi van arribar entre el 1892 i el 1954. L’any 1945, nou de cada deu habitants de Nova York eren blancs; gairebé tots els immigrants procedien d’Europa. El 1965, es van suprimir les quotes d’immigració i van arribar a la ciutat prop de tres milions de persones, sobretot jamaicans, dominicans, coreans, indis i xinesos. Avui la ciutat té un 25% de llatinoamericans, un 25% de negres, un 7% d’asiàtics i només un 43% de blancs; la població d’origen anglosaxó o eslau disminueix cada any.

La ciutat de Nova York està situada a la costa est dels Estats Units i està banyada per l’oceà Atlàntic, on desemboca el riu Hudson, que travessa tot l’estat. Limita a l’oest amb New Jersey, al nord-oest amb Connecticut i al sud-est amb Long Island. La ciutat dóna nom a l’estat, la capital del qual és Albany.

Fins el 1898, la ciutat estava formada únicament per Manhattan; aquell mateix any, se li van afegir els comtats de Kings (Brooklyn), Queens, Bronx i Richmond (Staten Island).

Manhattan (Manahatta), o illa dels pujols, segons el seu vocabulari indígena, té 21,5 km. de llarg i 3,7 kms d’amplitud, i és el districte més important dels cinc que formen la ciutat.